Ayer cumplió años mi compañera de equipaje, Mari Carmen. Es mayor que yo, me lleva ¡diez días!. Ella es la que trabaja. Yo soy prejubilado de Telefónica, que me ha permitido dedicarme a esto de conocer y estar con la gente que está en situación de sin hogar y me encuentro a gusto haciémdolo. Volviendo a Mari Carmen. Ella es trabajadora familiar y está en un materno en la Mina. Intentando que jóvenes madres gitanas aprendan a cómo tratar a sus bebés y qué comidas y hábitos han de adquirir. Es otro mundo, aunque hay muchos parecidos y los compartimos. Las experiencias mutuas nos ayudan a aceptar mejor la cara injusta y dura de la exclusión. Y a consolarnos….
Con cartones por la calle 
Pare d’amic,
No acostumo a fer comentaris als blogs, però segueixo ja fa un temps la teva trajectòria associativa des de la teva jubilació fins ara, i aprofitant l’oportunitat que ens ofereixes, m’agradaria fer-te algunes reflexions.
1) Felicitar-te per la teva tasca i esperit de transformació social. Ho diuen des de Drucker a Baden-Powell, i molta genta amb sentit comú, a la que segurament les teves conviccions t’adscriuren, el treball militant passa pel compromís amb el treball de base. Molt fàcilment podries estar amb les bases de dades, amb la gestió i la burocràcia, sempre feixuga d’una entitat, si bé consideres que el treball quotidià de carrer, mai millor dit! t’omple i de quina manera!
2) Coneixes la meva militància laicista i et diré que de cada casa s’ha d’aprendre. I la vostra, la de l’Esglèsia de base, progressista (i també laicista!) feu un treball brutal als barris en favor de la inclusió, que molta falta fa a tot arreu i, especialment, a Barcelona. Crec que el treball de base ha d’anar d’acompanyat de propostes polítiques a aportar de forma contundent i decidida a l’agenda municipal i de la Generalitat. Malauradament, hi ha moltes organitzacions que es queden només amb el treball de base, en el contacte amb el carrer. I cal ser capaços de combinar una acció i l’altra. Sense exemple les demandes són paper mullat i sense una agenda política, l’acció de carrer resta anècdòtica.
3) Provinc d’una organizació de gènesis laica, que ha patit i pateix la instrumentalització de l’Esglèsia, l’escoltisme. Ara milito i dedico les meves hores en el Moviment Laic i Progressista, una opció en favor de la llibertat de les persones. I t’he de dir i reconèixer que hem d’aprendre molt de les vostres organitzacions d’inspiració cristiana. Seguiu fent la feina que feu i no oblideu que la construcció d’una societat lliure i cohesionada passa per enfortir les dues potes: l’acció social i l’acció política. Em costa que a Arrels això ho teniu clar. Contamineu la vostra empenta a la resta d’entitats socials. L’associacionisme i, per tant, la ciutat i el país, ho agrairan i, conseqüentment, se’n beneficiaran. Aquest és un repte per deixar enrera aquesta Transició que tan malament han fet altres.
Una abraçada, admiració i reconeixement a la teva, la vostra tasca.
Fabian (amic del fill)
Me gustaMe gusta